VIA: SANTACANA - FARRERES - BALBASTRO

1ª Asc.: (Santacana) J. Santacana, R. Farrera, J. Balbastro, Sete. (Senano) J.A.Serrano. J. Araguz Maig-73

La Santacana es la millor via de fisura ampla de Montserrat, on hi destaca el temut L1 en OFF-WIDTH de 6a+ que espanta les multituds. Equipada amb parabolts bastant allunyats, aquesta via ens ofereix la rara oportunitat d'escalar fissures amples amb només les cintes exprés. A més, si decidim emprendre la variant Serrano, ens enfrontarem a una de les bavareses més espectaculars que hagueu vist.

ESTRATÈGIA:

Aquesta via ultra clàssica ascendeix una fissura ampla durant quasi 1üü metres y és temuda per molts escaladors de 7b. El més dificil és el L1 en OFF-WIDTH, que es puja encastant el costat esquerre. lntenteu bloquejos de brac i d?espatlla esquerra mentre busqueu preses pel peu lluny a la dreta. Busqueu forats bons dins la fissura: n'hi ha només un parell, però son de molta ajuda Els llargs 2 i 3 són mol drets i ressegueixen un diedre de fissura ampla: es pugen bàsicament en diedre, però de tant en tant haurem d'encastar el costal esquerre dins la fisura. El L3 és molt bonic. Des de la R2 podem anar a la dreta i encetar la variant Serrano-Araguz. Es més dificil que els llargs de la Santacana, però l'oportunitat d'escalar una bavaresa de 5 estrelles no es pot deixar escapar. El més difícil serà superar el parabolt 3: Comenceu en OFF-WIDTH de costat esquerre i després ataqueu sense miraments els parabolts 4, 5 i 6 amb passos espectaculars de bavaresa. Superats els llargs 3 de Santacana i 1 de

Serrano, el difícil ja és historia. Vies equipades del tot amb parabolts i un parell d'arbres. Escalada obligada, però mai exposada. Carregar amb els "friends" grossos (5"-7?) per afegir assegurances seria forga incòmode. La via és a l'ombra gairebé sempre, essent per tant. bona opció estiuenca. Descartar els dies freds d'hivern.

RETIRADA:

Rapelar la via. Superat el L4 és més fàcil i ràpid sortir al cim i baixar normalment per la cara nord-oest. Una corda de 60m és suficient.

AL arribar a una repisa boscosa, sembla que el ràpel ja ha acabat, però si volem estalviar-nos un destrepe erriscat, millor continuar fins al canal.

EXPERIENCIA:

Em deixo portar per la decisiò de la Eli. ella es una escaladora mes fina que jo i amb mes grau. Els llargs 1 i 2 els obre ella per preparació i perquè sempre ho vol fer tot de primera. Sense saber-ho em fa un gran favor. jo no l'hauria obert el primer. El OFF-WIDTH es brutal. Encara em fan mal l'espatlla i el braç esquerra dels esforços per tal de mantenir el meu pes encastant tot el braç i de vegades tot el costat esquerra a la fissura.

Tot i l'esforç, la via s'ho val. Es molt enriquidora i bonica. El tercer llarg, que diuen es fàcil te un parell de passos força fins i complicats, un al inici i l'altre poc abans d'arribar al cim de la primera llosa vertical, on vaig haver de agafar aire ja que estava força esgotat. A partir d'aqui una bavaresa simple però no per això menys bonica ens porta fins a la 3ª reunió. i A partir d'aquesta ja es fàcil.